El Temple del Partenó

El Temple del Partenó


El Partenó  és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle V aC i és el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes . 

És l'edifici més important dels que es conserven de la Grècia clàssica, generalment es considera com la culminació. Les seves escultures decoratives són considerades un dels màxims exponents de l'art grec. El Partenó és considerat com un símbol perdurable de l'antiga Grècia i de democràcia atenesa, i un dels monuments més grans del món cultural. El Ministeri de Cultura Grec està duent a terme un programa de restauració i reconstrucció.

El Partenó va substituir a un temple més antic d'Atena, que els historiadors anomenen el Pre-Partenó o Hekatómapedon, que va ser destruït en la invasió persa de l'any 480 aC. Igual que la majori dels temples grecs, el Partenó va ser utilitzat com tresor, i durant un temps va servir com el tresor de la Lliga de Delos, que més tard es va convertir en la Confederació d'Atenes. Al segle VI dC, el Partenó es va convertir en una església cristiana dedicada a la Mare de Déu. Després de la conquesta turc otomana, que es va convertir en una mesquita a començaments de la dècada de 1460, i tenia un minaret. El 26 de setembre de 1687 un dipòsit de municions turc-otomanes a l'interior de l'edifici va esclatar a causa d'un bombardeig dels venecians. L'explosió resultant va danyar severament el Partenó i les seves escultures. El 1806, Thomas Bruce, Comte d'Elgin va endur-se algunes de les escultures supervivents, amb el permís dels otomans. Aquestes escultures, ara conegudes com a els Marbres d'Elgin o els Marbres del Partenó, es van vendre el 1816 al British Museum a Londres, on estan exposades actualment. El govern grec ha demanat la devolució de les escultures a Grècia, fins ara sense èxit.